Article d'Andreu Satorra
Article d'Andreu Satorra
Aquí teniu l'article que l'Andreu Sotorra publica a la revista digital que dirigeix, CORNABOU:
¿Parla el gos Molsa o parla la petita Janinka? ¿Fa setantacinc anys d'aquells fets o potser han passat ara mateix? ¿L'única pista de la "República", esmentada només una vegada i de passada, vol dir "catalana" o és aplicable a qualsevol altre indret i temps històric? ¿La novel·la Molsa parla de la guerra civil o parla d'una guerra... la d'ahir, la d'avui, la de demà? Totes aquestes incògnites hàbilment estructurades i en un llenguatge impecable són les que manté la novel·la Molsa, de David Cirici (Barcelona, 1954), premi Edebé en la modalitat infantil. I les manté amb un registre ferm de cap a peus mentre aconsegueix que la veu, aparentment donada al testimoni dels fets, es personifiqui amb tanta força que el lector probablement s'oblidarà durant bona part de la trama que la primera persona utilitzada per l'escriptor és un gos.
Molsa representa un feliç retorn de David Cirici a la narrativa per a lectors joves, que ell ja va iniciar l'any 1986, del segle passat, amb la novel·la El secret de la balena, a l'Editorial Empúries —una de les primeres i més reeditades de la col·lecció L'Odissea— i que ha anat alternant des d'aleshores amb altres fugaces incursions, massa espaiades en el temps, i combinades també amb guions d'espectacles de la companyia Roseland Musical. Si ara ha decidit donar la veu al gos protagonista, que atorga també títol a la història, és segurament per marcar una certa distància dels fets dramàtics que la novel·la amaga entre línies com una esgarrinxada que no fa mal però que deixa empremta. Ambientada en un clima bèl·lic, identificable per a uns però també intemporal, la novel·la separa i trenca una família: pare i mare, amb una filla (Janinka) i un germà petit (Mirek), gos inclòs (Molsa). En un viatge iniciàtic del quisso personificat, la trama transcorre a través d'una aventura de pèrdues i recuperacions, d'amor i de mort, de bona i de mala gent, de separacions i de retrobades, de sentiments i d'emocions, d'olors i de colors, de rastres que es perden i de rastres que es busquen... En definitiva, la història transcorre a través d'un paisatge perdut però mai esborrat de la memòria. Com la molsa fresca del bosc d'hivern, la novel·la Molsa deixa la sentor d'un temps remot que podria ser també el d'avui mateix.
___________________________________________________
Biblioteca Marta Mata
La biblioteca Marta Mata, de l'escola Orlandai de Barcelona, recomana Molsa. Copio el que diuen:
Aquest és un bon llibre.
Sabíem que havia guanyat el premi Edebé de literatura infantil, i estàvem pendents de la seva publicació. Perquè coneixem en David Cirici fins i tot d'abans que portés els seus fills grans a l'Orlandai, perquè ens agraden els altres llibres d'ell que tenim a la biblioteca i perquè seguim amb interès la seva columna a l'Aracriatures.
Molsa és una història narrada en primera persona per un gos. Però no us imagineu és un llibre més, com tants se n'han publicat, on el gos protagonista explica les trifulgues amb els humans des del seu simpàtic punt de vista d'animal de companyia. Diria que és el primer cop que llegim una història en la que l'autor ha fet un exercici d'autenticitat per parlar com ho faria un gos. Molt real el predomini del sentit de l'olfacte com a font de la informació que li arriba del món, i molt ben feta la descripció de les sensacions olfactives. Molt creïble també la ignorància que el gos demostra sobre tot el que passa al seu voltant. Només comprèn allò que un gos de debò deu comprendre, el que li arriba per la via dels sentiments i les sensacions.
La novel·la ens situa de ple en una guerra, i ens dóna pistes per a que suposem de quina es tracta. En cap moment ho sabem del cert, però no hi fa res. El que Cirici vol que coneguem és la misèria i la desesperació que les guerres comporten. I ho aconsegueix plenament. Els nens i nenes ho viuran i ho sentiran, mentre el llegeixen.
També ens parla d'amor, d'amistat, de companyonia i de solidaritat. I, amb tot, no és un llibre que alliçoni.
El que l'autor ens diu ens arriba per la via de l'emoció, i no dels discursos.
Edebé de vegades premia llibres realment bons, cosa que no podem dir de tots els certàmens literaris infantils. En aquest cas estem d'enhorabona, perquè l'ha encertat.
Les il·lustracions són d'Ester Burgueño.
___________________________________________________
Una lectora
Això és el que m'envia una lectora desconeguda a través del facebook:
Bon vespre,
Acabo de posar a dormir la meva filla de 7 anys. Com cada nit des que va néixer llegim una micona al llit abans que vingui la son. Ahir vàrem començar "Molsa". La nostra intenció era fer un capítol cada nit però avui no ens n'hem pogut estar i n'hem llegit tres. Enganxa des del primer paràgraf amb totes les sensacions que desperta. Llegint en veu alta, amb un nus a la gola, he hagut de parar de llegir, emocionada, i en mirar la meva filla, amb els ulls amarats, hem somrigut de felicitat per haver trobat aquesta meravella d'història.
Moltes gràcies de debò per haver-la escrit i per haver-hi posat la sensibilitat i el do. Feia temps que no trobava un llibre infantil tan especial com aquest. No n'estava segura si l'edat era la convenient però, per sorpresa meva, la història, malgrat ser trista, ha enganxat la meva filla per la seva bellesa i profunditat. Ens ha obert un món de reflexions, d'empatia i de preguntes... I això que encara just l'hem començat!
No volia molestar-lo però he cregut que li faria il·lusió saber que avui una nena se n'ha anat a dormir pensant amb "Molsa".
Felicitats i a reveure,
Guida Fullana
___________________________________________________
Roberto Santiago, portaveu del jurat del Premi Edebé 2012
Durante estos años como jurado he leído novelas de todo tipo, divertidas, dramáticas, de miedo, de ciencia ficción, de fantasía, de espadas, de vampiros, del Oeste… y creo de verdad que el nivel de las obras ha sido realmente muy alto.
Pues bien, este año debo decir que me he llevado una de las mayores sorpresas desde que estoy en el jurado.
Y esa agradabilísima sorpresa ha sido Molsa, la obra de David Cirici.
Mi primera sorpresa cuando la leí fue lo más evidente, pero no lo más fácil: que la novela está contada en primera persona por un perro, que se llama precisamente así, Molsa/Musgo, y al que no le van muy bien las cosas. Aunque no hay muchas, por supuesto que no es la primera novela infantil contada en primera persona por un perro. Pero creo que puedo decir, sin temor a equivocarme, que es la primera donde esa técnica no es utilizada para provocar risas o ternura o una empatía fácil con el personaje, o para sorprender al lector. En absoluto. Aquí la visión subjetiva, esa primera persona de Molsa, va muchísimo más allá, y es utilizada como un recurso narrativo potente y de primer orden para crear una visión verdaderamente original del mundo, de lo que cuenta y de todo lo que le ocurre. Además de que está hecho con verdadero rigor, explorando en la escritura los sentidos del olfato y del oído, cuidando los detalles de manera verdaderamente exhaustiva, haciendo creer en definitiva al lector que estamos…, no ante un perro parlanchín al estilo Disney, sino ante un verdadero ser que siente y padece, que sufre, que ama, que añora, que vive su vida (de perro) lo mejor que puede. Honestamente, esta primera persona de Molsa es una de las voces narrativas más íntegramente renovadoras que he leído en muchísimo tiempo.
La segunda sorpresa es que esta historia ocurre durante una guerra, a la que no se le pone nombre (pues los perros no saben que las guerras tienen nombre, y ni siquiera entienden el concepto de guerra, sino que simplemente comprueban en el día a día que las cosas van cambiando, por supuesto a peor). Poco a poco nos vamos sumergiendo en la historia y vamos descubriendo que tal vez se trata de la segunda guerra mundial, y que estamos en un país del Este de Europa. Por supuesto que tampoco es la primera novela infantil que ocurre durante la segunda guerra mundial, aunque desde luego no hay muchas ni muy recientes. Pero lo mejor de todo es que eso da igual en esta historia. En mi opinión, puede transcurrir en cualquier guerra, en cualquier conflicto armado. La singularidad y de nuevo el rigor de los detalles de la guerra que se cuentan aquí hacen que la historia sea absolutamente universal y actual, y que no hable de una guerra en particular, sino de la Guerra con mayúsculas, como un hecho cruel y sin sentido que provoca dolor a su paso, sin ningún motivo que lo justifique. Molsa es un perro desconcertado, abrumado por los acontecimientos de la guerra, que le llevan a una serie de aventuras, o más bien desventuras, a su pesar, y al que no sólo entendemos, sino con el que nos identificamos plenamente. Qué alegría de verdad que haya novelas así, que no sólo sirven para pasar un rato, que también, sino que hacen que aprendas, que crezcas, que seas un poco mejor persona después de leerla, que yo creo que es lo mejor que se puede decir de cualquier novela.
Mi tercera sorpresa es que en ningún momento la novela explicita lo que quiere contar, algo que por desgracia es muy habitual en la literatura actual, y no sólo hablo de la literatura infantil; eso que llamamos peligrosamente “mensaje”. Pues bien, David Cirici ha contado una historia. Y muy bien contada. Una historia que te atrapa. Con un punto de vista y un entorno, como ya he dicho, original. Y pone a unos personajes (aquí un grupo de perros) en aprietos, en conflicto consigo mismos y con todo lo que los rodea, como debe ocurrir siempre en las buenas historias, para que aprendan y de paso nosotros como lectores aprendamos con ellos. Pero nunca en ningún caso, te dice explícitamente: Las guerras son malas; los seres humanos pueden ser muy crueles; el compañerismo y la generosidad y el valor en momentos extremos son valores que nos hacen crecer como personas… Todo eso lo vas descubriendo a través de la historia de manera implícita, y creo que ésa es una de las razones fundamentales que hacen grande a esta novela. Su desnudez. Su falta de pretenciosidad. Su total honradez, si se me permite decirlo así.
Por si todo esto fuera poco, el ritmo de la novela es vertiginoso y no te deja respirar. Molsa pasa de vivir en un vagón de tren abandonado a un circo de fieras, a un campo de concentración, de vuelta a la ciudad…, creando una narración fluida, y en la que todo el tiempo te estás preguntando lo más importante que como lector te puedes preguntar cuando estás leyendo una novela: ¿qué va a pasar a continuación? Quieres saber qué va a ocurrirle a Molsa en el párrafo siguiente, en la página siguiente, y así hasta el sorprendente final, que por supuesto no voy a desvelar.
Por todo ello, y aunque las comparaciones son siempre odiosas, de verdad creo que Molsa es uno de los mejores, más originales, y más consistentes premios de literatura infantil de los últimos años. Sin ninguna duda. Y también creo que el Premio Edebé se premia a sí mismo con esta novela. Molsa va a dar muchísimo que hablar, y yo desde luego invito a todos (ojo, niños por supuesto, pero también adultos) a que la lean. Van a sorprenderse y a disfrutar a partes iguales con esta historia, que es un auténtico oasis dentro del panorama actual de la literatura infantil.
Gracias a David Cirici por haber escrito esta novela. Y muchas gracias también por haberla presentado al premio Edebé y habernos hecho muchísimo más fácil nuestra tarea al jurado. De todo corazón, gracias.
És Sant Jordi, per això hem volgut convidar tres autors que tindran un dia molt mogut: Sílvia Soler, guanyadora del premi Ramon Llull amb "L'estiu que comença", David Cirici, guanyador del premi Edebé amb "Molsa" i Ada Castells, guanyadora del premi Sant Joan - Unnim amb "Pura Sang". Amb ells parlem de l'ofici d'escriure i de la diada més esgotadora (i gratificant) de l'any per un escriptor.
___________________________________________________
ÀNIMA (Toni Puntí) - TV3
22/04/2013David Cirici & Ada Castells & Sílvia Soler
És Sant Jordi, per això hem volgut convidar tres autors que tindran un dia molt mogut: Sílvia Soler, guanyadora del premi Ramon Llull amb "L'estiu que comença", David Cirici, guanyador del premi Edebé amb "Molsa" i Ada Castells, guanyadora del premi Sant Joan - Unnim amb "Pura Sang". Amb ells parlem de l'ofici d'escriure i de la diada més esgotadora (i gratificant) de l'any per un escriptor.