El Temps
Xavier Aliaga
20 DE FEBRER DE 2017
Una commovedora història de tragèdies creuades, ‘El setè àngel’ (Edicions Proa), de David Cirici, fou la novel·la guanyadora del premi Sant Jordi 2016 que organitza Òmnium. I fa pocs dies apareixia a les prestatgeries. El tràngol de la desaparició d’un nen català a la mar Egea és fusionat per l’autor amb un altre drama, els dels refugiats que arriben en pasteres a les costes de Grècia. Una trama àgil, amb moments de gran intensitat emocional.
En la gènesi de la novel·la què hi havia abans, el drama familiar o el dels refugiats? O ja sabia que anirien de la mà?
—Aquesta idea la vaig tenir fa molts anys: una persona que ha triomfat i ho dóna tot per la feina, que té una família fantàstica i ha creat aquesta il·lusió de vida feliç, s’adona de cop que tot això és molt relatiu i passa a l’altra banda, va a l’infern, per dir-ho d’alguna manera. Ho vaig pensar amb relació a un amic meu que queia al mar i el recuperaven els immigrants d’una pastera, en l’època en què eren els magribins els que venien. Fa vint anys d’això o més. I quan va tornar el fenomen a la Mediterrània jo havia canviat com a escriptor i li feia voltes a una novel·la sobre l’esfondrament personal. I se’m van sumar les dues coses. De cop, una cosa és metàfora de l’altra. Una manera contundent d’explicar el naufragi personal, el sentiment de culpa, la descoberta de quines coses són importants i superficials a la vida, perquè l’èxit no ho és tot. I, paral·lelament, el naufragi d’Europa, d’un continent amb governs de dreta que tenen por de l’extrema dreta, que pensen que si deixen entrar els refugiats alimentaran els seus vots, la qual cosa és una paradoxa. L’Angela Merkel és de dretes però n’ha acollit un milió. A més a més, no és un problema de dret d’admissió, sinó de dret d’humanitat.
—Arribar al tema de les pasteres a través d’un drama del món occidental, d’un home que perd el fill a les vacances, té algun sentit metafòric o era simplement una estratègia narrativa?
—Això se’m va ocórrer estant a Grècia, a les illes de Patmos i d’Ikaria, quan veies com arribaven dos tipus de tripulants: els que ho feien en iots i, a la vegada, hi havia dies que arribaven a les platges mil persones... Veient això, la història la tenia feta, d’alguna manera, fusionant allò amb la idea que havia tingut feia uns anys.
—Les primeres cinquanta o seixanta pàgines generen molta angoixa, són absorbents, però no degué ser fàcil mantenir l’interès fins al final.
—No, però en el fons és una novel·la més senzilla que altres que he escrit. Precisament, com que no hi ha una gran història, tot el secret era pouar en els sentiments. És una novel·la més escrita cap avall que en línia recta, fent més una mina que una carretera, per dir-ho amb un símil. Entenent per carretera l’argument o els canvis de rumb d’una història i per mina l’aprofundiment en els sentiments, en la vivència. Això requereix un esforç, però una vegada t’hi fiques, m’agradava molt analitzar com reacciona el pare protagonista, com va canviant. Igualment el nen. Un personatge difícil d’escriure perquè té una visió limitada. A un lector adult li costaria una mica reconstruir què passa pel seu cap, els seus dubtes, les seves perplexitats, perquè tot és una mica boirós. És una novel·la que vaig escriure més ràpid que unes altres. Al mateix temps, és més dolorosa d’escriure, perquè és molt sentimental. Aquestes primeres cinquanta pàgines que dius que fan patir, també fan patir a l’escriptor.
—Una altra cosa que fa patir és la reacció de la mare. Ernest, el protagonista, és una persona d’èxit però està separat, la mare del nen que es perd és l’ex-esposa. La relació amb el pare i el tema de la culpabilitat són molt potents.
—A través de la culpa, la novel·la vol convidar els lectors perquè reflexionem com ens relacionem amb els fills, quin tipus de protecció els donem, quin tipus de llibertat i de límits. No m’afegiré a l’opinió de la seva ex en el sentit que ell és el culpable, però té una part de la culpa. Ell és una persona tan irresponsable com divertida, tan immadura com creativa... Bé: la dona no, és més rigorosa, etcètera. Això es dóna en moltes parelles. No dic que les dones siguin d’una manera i els homes d’una altra, sinó que hi ha una diferència en l’actitud sobre el nivell de responsabilitat que assumeix cadascú. També hi ha un tema generacional. La meva generació va passar per una etapa
−alguns pares, no tots− d’una certa irresponsabilitat a l’hora de posar límits. En algunes coses ho vam fer molt bé, per exemple amb el no sexisme. En la qüestió de no posar límits, o no posar-ne tants, no es va fer tan bé. Això es veu en la novel·la, en la relació de l’Ernest amb la seva ex-dona. Però també en com es relaciona amb el nen de la Sophie, la seva parella actual. La relació ha canviat... La novel·la vol entrar en això...
—En les noves estructures familiars.
—Sí, en com funcionen, i en algunes de les causes més habituals de moltes separacions, que són diferències amb relació als fills.
—Sí, però també s’insinua que una de les causes de la separació és la carrera professional de l’Ernest...
—Sí.
—... ell és un publicista d’èxit absorbit pel treball, fins al punt de condicionar la vida familiar.
—Bé, és una persona egoista, que li agrada viatjar, i s’entén que no està massa ocupat de la família. Això ens pot passar una mica a tots, l’Europa triomfadora és una mica així.
—Un tercer fil narratiu és el periodístic. En la novel·la això s’exemplifica amb el personatge d’una jove periodista portuguesa.
—Volia que en la novel·la la qüestió de la guerra i dels refugiats hi fos ben plantejada. Però quan comences a fondre la informació i la documentació amb la història, acostuma a passar que les novel·les es converteixen en una mena d’exhibició de coneixements i xifres, i és pesat. Els lectors ho tenen molt més clar: volen la història, les emocions, els sentiments, no volen que una novel·la estigui farcida de dades. Però sí que volia que el fons fos molt sòlid. Llavors utilitzo l’estratègia d’una narradora que fa cròniques, una periodista jove, que comença. Com que no sóc periodista i no podia imitar l’estil d’un cronista de The New York Times faig una joveneta portuguesa i a través d’ella dono informacions que han sortit a la premsa.
—En els agraïments esmenta la periodista siriana Samar Yazbeck, autora de La frontera, per donar a conèixer el drama dels refugiats. I també La nueva lucha de clases, de Slavoj Zizek.
—La frontera és un llibre important, encara que va sobre la guerra, però dóna les claus, juntament amb el volum de Zizek, de per què el tema de les migracions de països com l’Afganistan o Síria són en bona part culpa nostra. És un tema que no explico a la novel·la ni em toca explicar-lo en l’entrevista, però aquests llibres ens posen en la pista. La complaença amb la qual ens relacionem amb Aràbia Saudita o Qatar, països productors de petroli que estan ajudant a armar els exèrcits que lluiten contra els rebels. És un escàndol.
—A més de les illes gregues, va visitar per documentar-se la frontera entre Grècia i Macedònia. Quina va ser l’experiència?
—Vaig estar vint dies després que tanquessin la frontera d’Idomeni, entre Macedònia i Grècia. Els macedonis encara deixaven passar poc abans de Setmana Santa i Hongria havia tancat fronteres, però alguns refugiats pretenien continuar amunt a través de Sèrbia. La Setmana Santa del 2016 estava escrivint la novel·la i em va semblar que no podia continuar sense veure les coses sobre el terreny. Hi ha novel·les que poden ser versemblants, però aquesta havia de ser veritat. Bona part del que deia havia de tocar de peus a terra. I anar-ho a tocar, parlar amb la gent, ajudar en el que pogués. Com va anar l’experiència? No parlo ja que et deixi colpit o no, això ja ens ho podem imaginar. El que impressiona molt és la consciència d’estar en lloc històric. Era molt èpic, no tant per la part de la desgràcia, que també, com per la part de l’ajuda. Hi havia unes 14.000 persones en tendes de campanya i, per exemple, havien vingut unes noies irlandeses amb la seva furgoneta per fer creps per a la gent. Uns altres venien de Corea per repartir menjar vegà, o per portar sabatilles, hi havia uns bombers de Sevilla, músics de Barcelona... Hi havia gent de tot el món ajudant, allò era una festa de cooperació.
—La novel·la reflecteix això per la banda dels cooperants.
—Sí. I també hi havia molta premsa, alguns dies que vaig estar allà passava dels tres-cents periodistes... La policia tenia una presència molt petita. Els grecs es portaven molt bé, i sobretot el poble d’Idomeni, amb els pagesos oferint preus especials per la fruita i la verdura... Els grecs s’han bolcat en aquesta crisi. Fou impressionant, sí.
—Hi ha un esforç en El setè àngel per evitar el maniqueisme. Hi ha mostres de solidaritat però també personatges entre els refugiats que, duts per l’esperit de supervivència, tenen comportaments dubtosos.
—És que la realitat és així. Els refugiats són com tothom és. I, en segon lloc, en les situacions difícils és més fàcil que es produeixin aquest tipus d’abusos i irregularitats. Com que no vull fer una novel·la en què hi hagi clarament bons i dolents, seria absurd, ridícul, doncs reflecteixo comportaments negatius. No surt en la novel·la, però em va colpir veure una família negociant amb una noia grega per passar-los la frontera al marge de tothom, disposats a pagar mil euros per llogar una casa... Hi havia grecs que ajudaven, però també que feien negoci. I refugiats amb diners que s’aparten del camí de tots. Hi ha classes socials, també a Idomeni. Bons i dolents. I després, les baralles: hi ha kurds, sirians i afganesos, gent que fa la mateixa guerra i uns altres que fan una guerra totalment diferent. Depèn de quin bàndol siguis. A Síria hi ha quatres exèrcits en lluita, la qual cosa indica com és de complicada aquella guerra. I al campament es veien les banderes d’uns i d’altres.
—Fins i tot hi ha espai per parlar de l’acaçament sexual a través del personatge de la periodista portuguesa.
—Això em semblava fonamental. Tots els personatges estan tocats per alguna cosa. I aquesta història que explico, la del setè àngel de l’apocalipsi que avisa de la fi del món, li serveix a tothom per canviar alguna cosa, per millorar alguna cosa, una càrrega que no ens podem treure de sobre, la superficialitat, la ximpleria. I pel que fa a la periodista, una jove acomplexada, covarda, perquè el seu cap l’acaça sexualment, la història li serveix per fer-se forta i superar aquella situació.
—Hi ha moltes coses, però fa la sensació que El setè àngel és, tot plegat, la història del dolor d’un pare davant la pèrdua del fill.
—Si l’hagués de resumir, seria així. El cor de la novel·la és aquest, el dolor de la pèrdua. De les pèrdues de tota mena.
Xavier Aliaga
20 DE FEBRER DE 2017
«Hi ha novel·les que poden ser versemblants, però aquesta havia de ser veritat»
Una commovedora història de tragèdies creuades, ‘El setè àngel’ (Edicions Proa), de David Cirici, fou la novel·la guanyadora del premi Sant Jordi 2016 que organitza Òmnium. I fa pocs dies apareixia a les prestatgeries. El tràngol de la desaparició d’un nen català a la mar Egea és fusionat per l’autor amb un altre drama, els dels refugiats que arriben en pasteres a les costes de Grècia. Una trama àgil, amb moments de gran intensitat emocional.
FOTO: Jordi Play
En la gènesi de la novel·la què hi havia abans, el drama familiar o el dels refugiats? O ja sabia que anirien de la mà?
—Aquesta idea la vaig tenir fa molts anys: una persona que ha triomfat i ho dóna tot per la feina, que té una família fantàstica i ha creat aquesta il·lusió de vida feliç, s’adona de cop que tot això és molt relatiu i passa a l’altra banda, va a l’infern, per dir-ho d’alguna manera. Ho vaig pensar amb relació a un amic meu que queia al mar i el recuperaven els immigrants d’una pastera, en l’època en què eren els magribins els que venien. Fa vint anys d’això o més. I quan va tornar el fenomen a la Mediterrània jo havia canviat com a escriptor i li feia voltes a una novel·la sobre l’esfondrament personal. I se’m van sumar les dues coses. De cop, una cosa és metàfora de l’altra. Una manera contundent d’explicar el naufragi personal, el sentiment de culpa, la descoberta de quines coses són importants i superficials a la vida, perquè l’èxit no ho és tot. I, paral·lelament, el naufragi d’Europa, d’un continent amb governs de dreta que tenen por de l’extrema dreta, que pensen que si deixen entrar els refugiats alimentaran els seus vots, la qual cosa és una paradoxa. L’Angela Merkel és de dretes però n’ha acollit un milió. A més a més, no és un problema de dret d’admissió, sinó de dret d’humanitat.
—Arribar al tema de les pasteres a través d’un drama del món occidental, d’un home que perd el fill a les vacances, té algun sentit metafòric o era simplement una estratègia narrativa?
—Això se’m va ocórrer estant a Grècia, a les illes de Patmos i d’Ikaria, quan veies com arribaven dos tipus de tripulants: els que ho feien en iots i, a la vegada, hi havia dies que arribaven a les platges mil persones... Veient això, la història la tenia feta, d’alguna manera, fusionant allò amb la idea que havia tingut feia uns anys.
—Les primeres cinquanta o seixanta pàgines generen molta angoixa, són absorbents, però no degué ser fàcil mantenir l’interès fins al final.
—No, però en el fons és una novel·la més senzilla que altres que he escrit. Precisament, com que no hi ha una gran història, tot el secret era pouar en els sentiments. És una novel·la més escrita cap avall que en línia recta, fent més una mina que una carretera, per dir-ho amb un símil. Entenent per carretera l’argument o els canvis de rumb d’una història i per mina l’aprofundiment en els sentiments, en la vivència. Això requereix un esforç, però una vegada t’hi fiques, m’agradava molt analitzar com reacciona el pare protagonista, com va canviant. Igualment el nen. Un personatge difícil d’escriure perquè té una visió limitada. A un lector adult li costaria una mica reconstruir què passa pel seu cap, els seus dubtes, les seves perplexitats, perquè tot és una mica boirós. És una novel·la que vaig escriure més ràpid que unes altres. Al mateix temps, és més dolorosa d’escriure, perquè és molt sentimental. Aquestes primeres cinquanta pàgines que dius que fan patir, també fan patir a l’escriptor.
—Una altra cosa que fa patir és la reacció de la mare. Ernest, el protagonista, és una persona d’èxit però està separat, la mare del nen que es perd és l’ex-esposa. La relació amb el pare i el tema de la culpabilitat són molt potents.
—A través de la culpa, la novel·la vol convidar els lectors perquè reflexionem com ens relacionem amb els fills, quin tipus de protecció els donem, quin tipus de llibertat i de límits. No m’afegiré a l’opinió de la seva ex en el sentit que ell és el culpable, però té una part de la culpa. Ell és una persona tan irresponsable com divertida, tan immadura com creativa... Bé: la dona no, és més rigorosa, etcètera. Això es dóna en moltes parelles. No dic que les dones siguin d’una manera i els homes d’una altra, sinó que hi ha una diferència en l’actitud sobre el nivell de responsabilitat que assumeix cadascú. També hi ha un tema generacional. La meva generació va passar per una etapa
−alguns pares, no tots− d’una certa irresponsabilitat a l’hora de posar límits. En algunes coses ho vam fer molt bé, per exemple amb el no sexisme. En la qüestió de no posar límits, o no posar-ne tants, no es va fer tan bé. Això es veu en la novel·la, en la relació de l’Ernest amb la seva ex-dona. Però també en com es relaciona amb el nen de la Sophie, la seva parella actual. La relació ha canviat... La novel·la vol entrar en això...
—En les noves estructures familiars.
—Sí, en com funcionen, i en algunes de les causes més habituals de moltes separacions, que són diferències amb relació als fills.
—Sí, però també s’insinua que una de les causes de la separació és la carrera professional de l’Ernest...
—Sí.
—... ell és un publicista d’èxit absorbit pel treball, fins al punt de condicionar la vida familiar.
—Bé, és una persona egoista, que li agrada viatjar, i s’entén que no està massa ocupat de la família. Això ens pot passar una mica a tots, l’Europa triomfadora és una mica així.
FOTO: Jordi Play
—Un tercer fil narratiu és el periodístic. En la novel·la això s’exemplifica amb el personatge d’una jove periodista portuguesa.
—Volia que en la novel·la la qüestió de la guerra i dels refugiats hi fos ben plantejada. Però quan comences a fondre la informació i la documentació amb la història, acostuma a passar que les novel·les es converteixen en una mena d’exhibició de coneixements i xifres, i és pesat. Els lectors ho tenen molt més clar: volen la història, les emocions, els sentiments, no volen que una novel·la estigui farcida de dades. Però sí que volia que el fons fos molt sòlid. Llavors utilitzo l’estratègia d’una narradora que fa cròniques, una periodista jove, que comença. Com que no sóc periodista i no podia imitar l’estil d’un cronista de The New York Times faig una joveneta portuguesa i a través d’ella dono informacions que han sortit a la premsa.
—En els agraïments esmenta la periodista siriana Samar Yazbeck, autora de La frontera, per donar a conèixer el drama dels refugiats. I també La nueva lucha de clases, de Slavoj Zizek.
—La frontera és un llibre important, encara que va sobre la guerra, però dóna les claus, juntament amb el volum de Zizek, de per què el tema de les migracions de països com l’Afganistan o Síria són en bona part culpa nostra. És un tema que no explico a la novel·la ni em toca explicar-lo en l’entrevista, però aquests llibres ens posen en la pista. La complaença amb la qual ens relacionem amb Aràbia Saudita o Qatar, països productors de petroli que estan ajudant a armar els exèrcits que lluiten contra els rebels. És un escàndol.
—A més de les illes gregues, va visitar per documentar-se la frontera entre Grècia i Macedònia. Quina va ser l’experiència?
—Vaig estar vint dies després que tanquessin la frontera d’Idomeni, entre Macedònia i Grècia. Els macedonis encara deixaven passar poc abans de Setmana Santa i Hongria havia tancat fronteres, però alguns refugiats pretenien continuar amunt a través de Sèrbia. La Setmana Santa del 2016 estava escrivint la novel·la i em va semblar que no podia continuar sense veure les coses sobre el terreny. Hi ha novel·les que poden ser versemblants, però aquesta havia de ser veritat. Bona part del que deia havia de tocar de peus a terra. I anar-ho a tocar, parlar amb la gent, ajudar en el que pogués. Com va anar l’experiència? No parlo ja que et deixi colpit o no, això ja ens ho podem imaginar. El que impressiona molt és la consciència d’estar en lloc històric. Era molt èpic, no tant per la part de la desgràcia, que també, com per la part de l’ajuda. Hi havia unes 14.000 persones en tendes de campanya i, per exemple, havien vingut unes noies irlandeses amb la seva furgoneta per fer creps per a la gent. Uns altres venien de Corea per repartir menjar vegà, o per portar sabatilles, hi havia uns bombers de Sevilla, músics de Barcelona... Hi havia gent de tot el món ajudant, allò era una festa de cooperació.
—La novel·la reflecteix això per la banda dels cooperants.
—Sí. I també hi havia molta premsa, alguns dies que vaig estar allà passava dels tres-cents periodistes... La policia tenia una presència molt petita. Els grecs es portaven molt bé, i sobretot el poble d’Idomeni, amb els pagesos oferint preus especials per la fruita i la verdura... Els grecs s’han bolcat en aquesta crisi. Fou impressionant, sí.
—Hi ha un esforç en El setè àngel per evitar el maniqueisme. Hi ha mostres de solidaritat però també personatges entre els refugiats que, duts per l’esperit de supervivència, tenen comportaments dubtosos.
—És que la realitat és així. Els refugiats són com tothom és. I, en segon lloc, en les situacions difícils és més fàcil que es produeixin aquest tipus d’abusos i irregularitats. Com que no vull fer una novel·la en què hi hagi clarament bons i dolents, seria absurd, ridícul, doncs reflecteixo comportaments negatius. No surt en la novel·la, però em va colpir veure una família negociant amb una noia grega per passar-los la frontera al marge de tothom, disposats a pagar mil euros per llogar una casa... Hi havia grecs que ajudaven, però també que feien negoci. I refugiats amb diners que s’aparten del camí de tots. Hi ha classes socials, també a Idomeni. Bons i dolents. I després, les baralles: hi ha kurds, sirians i afganesos, gent que fa la mateixa guerra i uns altres que fan una guerra totalment diferent. Depèn de quin bàndol siguis. A Síria hi ha quatres exèrcits en lluita, la qual cosa indica com és de complicada aquella guerra. I al campament es veien les banderes d’uns i d’altres.
—Fins i tot hi ha espai per parlar de l’acaçament sexual a través del personatge de la periodista portuguesa.
—Això em semblava fonamental. Tots els personatges estan tocats per alguna cosa. I aquesta història que explico, la del setè àngel de l’apocalipsi que avisa de la fi del món, li serveix a tothom per canviar alguna cosa, per millorar alguna cosa, una càrrega que no ens podem treure de sobre, la superficialitat, la ximpleria. I pel que fa a la periodista, una jove acomplexada, covarda, perquè el seu cap l’acaça sexualment, la història li serveix per fer-se forta i superar aquella situació.
—Hi ha moltes coses, però fa la sensació que El setè àngel és, tot plegat, la història del dolor d’un pare davant la pèrdua del fill.
—Si l’hagués de resumir, seria així. El cor de la novel·la és aquest, el dolor de la pèrdua. De les pèrdues de tota mena.
Hola!
ResponEliminaDijous a Vic l´Isona Passola es va mostrar amb moltes ganes de fer la versió cinematogràfica d´El setè àngel, una història ben real dels nostres dies: el drama dels refugiats.
El motiu de la xerrada era INCERTA GLÒRIA feta pel.lícula, i es van anar enllaçant temes. L´isona va dir que havia fet molta novel.la històrica, i a més n´està molt contenta. Però ara un tema més actual com EL SETÈ ÀNGEL.
Sort, Lectura i Cinema!!!
Imma C.
Sóc la senyora Avery de Canadà, vull compartir a tothom un testimoni de la meva vida. Em vaig casar amb el meu marit David, l’estimo tant que he estat casat durant set anys amb dos fills. Quan va marxar cap a França es va referir a una dona anomenada Ashley, que em va dir que ja no estava interessat en el nostre matrimoni. Estava tan confós i buscava ajuda, no vaig saber què fer fins que vaig conèixer la meva amiga Maria i li vaig dir el meu problema. Ella em va dir que no es preocupés de tenir un problema similar i que em presentés a un home amb el nom de Doctor Sango, que va llançar un encanteri a l’antiga amant i el va portar després de tres dies. Mary em demana que em comuniqui amb el doctor Sango. Vaig contactar amb ell perquè ajudés a tornar el meu marit i em va demanar que no es preocupés que els déus dels seus avantpassats lluitaven per mi. Em va dir que, al cap de tres dies, s’uniria amb el meu marit. Al cap de tres dies, el meu marit em va trucar i va dir que tornava a buscar coses amb mi, em va sorprendre quan el vaig veure i vaig començar a plorar de perdó. En aquest moment, sóc la dona més feliç del món a través del que va fer aquest gran Home de Déu per a mi i per al meu marit, en contacte amb ell a través del seu correu electrònic: spellspecialistcaster937@gmail.com
ResponEliminasobre qualsevol problema, com ara:
(1) Si vols que el teu ex torni
(2) si sempre teniu mals somnis.
3) Voleu ser promocionat a la vostra oficina.
(4) Si vols un fill.
(5) herbes medicinals
(6) Voleu ser ric.
(7) Vol que la teva parella sigui per sempre.
(8) Si necessiteu ajuda econòmica.
(9) Deixa que la gent escolti les teves paraules i faci el que vulgui
(10) Solució de casos ETC. Torna a contactar-la a
contacteu amb Dr.Sango a través del seu correu electrònic:
spellspecialistcaster937@gmail.com
Em dic Sofia, dels Estats Units.
ResponEliminaSabeu que Dr.Pellar és com un Déu a la Terra? Va ser com un somni per a mi quan el meu marit em va dir que s’havia acabat i que volíem un divorci, Alexis era l’amor de la meva vida i ens estimem, sempre que no ens puguem allunyar massa els uns dels altres. , nosaltres per tot i la nostra vida matrimonial va ser meravellosa i bonica fins que vaig sentir un malentès i després vaig lluitar amb Alexis per divorciar-me i em va dir que s’havia acabat, vaig intentar que tot el fes per la seva decisió que no s’aturés, però es va negar. Vaig quedar deprimit, plorant i vaig dir a la meva amiga Hannah la decisió que va prendre Alexis quan el meu amic em va dir que el doctor Pelella havia reunit el seu matrimoni, així que immediatament vaig contactar amb el doctorPella a través del seu correu electrònic drpellar@gmail.com i em va explicar la meva situació. i em va respondre i em va dir que m’ajudarà amb el seu encanteri i veuré el resultat en 12-16 hores. Vaig fer exactament el que em va dir i em vaig quedar tan sorprès quan el meu marit em va trucar i em va dir que sentia pena i vaig cancel·lar el meu divorci. Dr.Pella és un Déu a la Terra Poseu-vos en contacte amb ell per correu electrònic: drpellar@gmail.com
Llegiu també i poseu-vos en contacte amb Dr.Sango si necessiteu una bruixa forta per resoldre la vostra relació trencada. Em dic Maci i el meu marit es diu Isaac, tots dos surten als Estats Units.
ResponEliminaEm vaig divorciar del meu marit quan tenia sis mesos d’embaràs amb un segon fill. Hem estat discutint i discutint des del dia en què es va concebre el primer fill, sense amor ni confiança, així que es va divorciar de mi. Tot i així, vaig provar tot tipus de maneres de recuperar-ho, també vaig provar diferents rodes ortogràfiques a la meva zona, però cap d'ells va poder tornar a Isaac. Només el Dr.Sango em va garantir un encanteri d’emergència de 48 hores i em va assegurar que el meu marit tornaria a estar amb mi. Us escric per agrair-vos profundament i agrair-vos per complir les vostres promeses i per utilitzar els vostres grans i talentosos poders per portar-la a casa Em va complaure saber que estàs especialitzat en conèixer amants. Gràcies, senyor, per ajudar-me a passar pels pitjors moments de la meva vida, per ser un gran encanteri i per haver-me donat bruixeria que em va fer molta alegria en el meu matrimoni. El meu marit torna i promet no tornar-me a deixar mai més. Si teniu dubte de la seva capacitat, creieu-me. Hauríeu de tenir una oportunitat. Es fa bonificador de formes que mai no hauríeu imaginat. Si tens ara mateix i necessites un encant d’amor intens i urgent per recuperar el teu contacte amable, Dr.Sango ara és l’única resposta per restaurar la teva relació o matrimoni trencat. Si teniu algun problema en aquest estat següent, poseu-vos en contacte amb ell a través del seu correu electrònic: spellspecialistcaster937@gmail.com
si teniu algun problema de
(1) Si vols que el teu ex torni
(2) si sempre teniu mals somnis.
3) Voleu ser promocionat a la vostra oficina.
(4) Si vols un fill.
(5) herbes medicinals
(6) Voleu ser ric.
(7) Vol que la teva parella sigui per sempre.
(8) Si necessiteu ajuda econòmica.
(9) Deixa que la gent escolti les teves paraules i faci el que vulgui
Poseu-vos en contacte amb Dr.Sango al seu correu electrònic: spellspecialistcaster937@gmail.com
Estic molt content de compartir aquest fantàstic testimoni meu.
ResponEliminaEm dic Eden i el meu marit es diu Eduardo dels Estats Units d'Amèrica.
Eduardo em va deixar per una altra dona i perquè la història fos breu, vaig contactar amb el doctorPellar un ruixat d’encanteri i la meva vida ha canviat completament en 48 hores. Em veig al mirall i somrí. Confio en mi mateix i en les meves habilitats per primera vegada en edats. Tinc al meu marit a la meva vida, amb l'ajuda del doctor Pelar. Eduardo va dir que ho sento per 48 hores després que es creés l'encanteri. Eduardo va dir que es va adonar que mai no volia separar-se, que no podia manejar el bagatge emocional que duíem constantment. Va dir que pensava que era una influència negativa en la meva vida i que va pensar que era millor sortir-ne. Va dir que era difícil parlar tot el temps sobre el passat. Ambdós he perdonat. Tinc diners a la butxaca, que finalment és pel meu compte. (El meu xec de compensació va ser perquè em van dir que havien passat mesos.) Estic demostrant el que pot fer el Dr.Pella ... Moltes gràcies Dr.Pella pel meravellós treball que heu fet en la meva relació. tots dos vam ajudar a veure i parlar la veritat els uns amb els altres. Mai vaig pensar que un encanteri pogués ajudar a una parella abans d’estar molt satisfet. Em vaig posar en contacte amb tu i vaig iniciar que tot això passés. Qualsevol que tingui un problema de relació pot contactar amb Dr.Pella per correu electrònic drpellar@gmail.com
si teniu algun problema en aquest número següent
(1) Si vols que el teu ex torni
(2) si sempre teniu mals somnis.
(3) Voleu ser promocionat a la vostra oficina.
(4) Si vols un fill.
(5) Cures d’herbes
(6) Voleu ser ric.
(7) Voleu que el vostre marit / dona sigui vostra per sempre.
(8) Si necessita ajuda econòmica.
(9) Deixa que les persones obeeixin les teves paraules i facin el teu desig
(10) Resolució de casos E.T.C
poseu-vos en contacte amb Dr.Pellar a través del seu correu electrònic: drpellar@gmail.com
TESTIMONI MOLT SUPERIOR DE COM VA AGRADAR EL MEU PRESTAT?
ResponEliminaEl meu nom és Kristýna Vojtech. Vaig trobar un somriure, gràcies al Sr. Ibrahim Martins, vaig rebre un préstec de 100.000 € i dos dels meus companys també van rebre préstecs d’aquest Damme sense cap tipus d’interès del 3%. Us aconsello que no deixeu enganyar a ningú si realment voleu sol·licitar préstec pel vostre projecte i qualsevol altre. Publico aquest missatge perquè el senyor Ibrahim Martins em va fer bé amb aquest préstec. Va ser a través d’un amic que em vaig trobar amb aquesta honesta i generosa Damme que em va permetre obtenir aquest préstec. Així que us aconsello contactar amb ell i us satisfarà per tots els serveis que li demanareu. correu electrònic de contacte lendercities.mlc01@outlook.com
Mòbil / whattsApp +919582259838 --- +15123729576)
Ahojte, všetci, pozornosť! Ak niekoho milujete a záleží vám na tej osobe, urobíte všetko pre to, aby ste boli s tou osobou, moja bývalá priateľka ju tak veľmi milujem, keď sme ich rozišli, nikdy o nej neprestávam myslieť, musím urobiť niečo, aby som ju dostala späť, to bolo, keď som začal čítať články o tom, ako sa vrátiť späť milenec, to bolo, keď som videl doktora Lomi, koľko ľudí hovorí o tom, ako privádza späť svojho milenca, kontaktoval som doktora Lomi na WhatsApp, vysvetlil som mu všetko a obsadil kúzlo na moju bývalú priateľku, ktorá mi ten istý deň zavolala a začala mi prosiť, a dnes sme opäť spolu, miluje ma a chichot ma viac, ako predtým, kontaktujte doktorku Lomi dnes na WhatsApp čísle +2349034287285 alebo môžete mu poslať e-mailom; lomiultimatetemple@gmail.com je to najlepšie kúzlo, ktoré môžete kontaktovať kvôli pomoci.
ResponEliminaChcem informovať svet, že existuje skutočné a efektívne online kúzlo, ktoré je silné a originálne, doktor Fayosa, nedávno mi pomohol znovu spojiť môj vzťah s mojím bývalým manželom, ktorý ma opustil, kontaktoval som doktora Fayosu, vrhol lásku kúzlo pre mňa a môj bývalý manžel, ktorý povedal, že so mnou už nechce mať nič spoločné a nechal mi viac ako 3 roky, zavolal mi a začal ma prosiť, aby som sa k nemu vrátil, je teraz späť s toľkou milostnou vášňou a starostlivosť, som rád, že môžem všetkým dať vedieť, že kúzlo má schopnosť liečiť a obnovovať narušené vzťahy a prinavrátiť ich späť. Každému, kto číta tento článok a potrebuje jeho pomoc, môže doktor Fayosa ponúknuť aj akýkoľvek druh pomoci, ako napríklad, riešenie prípadov rozvodu, súdnych prípadov, kúzla smrti, duchovnej ochrany, ďakujem, kontaktujte Dr. Fayosu na e-mailovej adrese: (Fayosasolusionhome@gmail.com) alebo priamo na adrese whatssapp +2348151918774
ResponEliminaTORNAR EL TEU EX RÀPID, SALVA EL TEU MATRIMONI DEL DIVORCIO I MODIFICA LA TEVA RELACIÓ TRENCADA AMB L'AJUDA DEL DR ORMAN TRUCA O WHATSAPP +905396060968
ResponEliminaHola a tots, estic encantat de difondre el meu testimoni d'un fort lançador d'encanteris anomenat Dr Orman. Sóc la Kaitlyn Houston i visc als Estats Units, el meu marit i jo vam tenir una petita baralla perquè es volia divorciar de mi, tenia tanta por de perdre'l perquè l'estimo molt, així que busco ajuda en línia i vaig veure un molts testimonis de la gent sobre com el Dr. Orman els va ajudar i va sortir amb resultats positius com divorcis, càncers, loteries, fertilitats i altres. Així que li vaig enviar un correu electrònic i li vaig dir el meu problema i em va dir què havia de fer i ho vaig fer tal com em va indicar, 24 hores després em va dir que havia acabat amb l'encanteri i el meu marit ja no es divorciarà de mi i quan el meu marit tornés. de la feina em va dir que ja no es divorciaria de mi, va dir que no sabia què li va passar que em sap greu que estigués tan content i li agraeixo la seva ajuda al doctor Orman. Si necessiteu ajuda del doctor Orman, envieu-li un correu electrònic a orman. spiritualist3002@gmail.com o dr.orman980@yahoo.com mira el seu blog https://www.dromanspiritualhome.com/blog, també pots afegir-lo al WhatsApp +905396060968 i posarà fi al teu problema